dimecres, 12 de maig del 2010

Comiat dels alumnes de Floridia

El dimecres 12 de maig a la tarda ens hem acomiadat dels nostres companys de Floridia. En breu us farem una cronica amb fotografies.

El dimecres dotze, era l'últim dia qe ens vèiem amb els italians, i ells van decidir fer-nos un comiat.A la tarda vam anar cap a l'institut i allà ens van preparar una presentació en power point sobre l'alimentació, la dieta mediterrània, les vitamines... Després d'estar una bona estona veient el power point ens van fer uns "squetches" en els que els alumnes italians dialogaven sobre l'alimentació i ens donàven consells sobre quins aliments devíem de menjar.
Més tard ens van fer uns balls i un rap on discutien quins aliments eren bons per la salut, quins no, les conseqüències que comportava menjar malament...
Per últim ens van fer un berenar amb pastissos, creppes, dolços típics... Va volar tot en dos segons.
Després ens vam acomiadar de tots i ens vam fer algunes fotos de record.

Maider

Catania

El dimecres 12 de maig hem visitat la ciutat de Catania.

U Liotru (Marc i David)

Duomo

La Plaça del Duomo és la plaça principal de la ciutat de Catània. En ella conflueixen tres dels carrers més importants de la ciutat:la Via Etnea, Via Garibaldi i Via Vittorio Emanuele, que creua d'est a oest. Al costat est de la plaça hi ha la Catedral de Santa Àgata, patrona de la ciutat i al centre trobem el que és el símbol de Catània, és a dir, la Font de l'Elefant, un afont de marbre amb un oblesic que sosté una estàtua que representa un elefant de pedra de lava.


Albert i Alex

Palazzo Biscari

El Palazzo Biscari, l'edifici privat més bonic a Catania, és únic en termes d'estructura i decoració. Després del terratrèmol de 1693 que va destruir gairebé tota la ciutat van construir el nou palau a les muralles.
El pati central del palau està envoltat de construccions de diverses èpoques i està dominat per l'escala de cargol central que condueix a la part més important de l'edifici.
Quan nosaltre arribàrem hi havia una visita d'estudiants d'hosteleria i vam poder entrar-hi per gaudir de les precioses estances d'aquest edifici. Aquí podeu veure'n algunes fotografies.


Valeria i Ainhoa

Mercat de la piazza del Duomo

Aquest mercat està situat darrere de la plaça del Duomo. Té moltes parades, sobretot de peixos però també té molta varietat de fruites verdures i carns. Els venedors van cridant els preus dels productes que venen i també et donen a provar els menjars així si t'agraden els pots comprar. Cada seminari (el peix, la carn, etc) té el seu espai en el mercat. Va estar molt agradable visitar-lo, vam tastar l'eriçó de mar i vam menjar unes maduixes boníssimes!




Nuria i Patricia

Piazza Bellini

Es tracta d'una plaça dedicada a Vicenzo Salvatore Carmelo Francesco Bellini, compositor italià. que va néixer a Catania, Regne de les dues Sicilies el 3 de Novembre de 1801 i va morir a Puteaux França el 23 de Setembre de 1835. Es va educar al conservatori de música de Nàpols, on va estudiar armonia, contrapunt i composició. Va compondre música sacra (motetes, mises..) i de cambra, però ès l'opera el gènere musical que li va donar la fama. Quan va estrenar la seva primera ópera, Adelson e Salvini (1825), va atreure l'atenció de Domenico Barbaja, director del teatre de l'Òpera de San Carlo de Nàpols y de la Scala de Milà. Barbaja li va encarregar compondre Bianca e Gerardo per el Teatre San Carlo en 1826 e Il pirata per Escala de Milà en 1827. Ambdues van tenir un gran èxit així com La Strainiera 1829 e I Capuletti e Montcchi (1830). En 1831, l'estrena de dues de les seves òperes més populars, La Sonnambula i la seva obra maestra Norma, li van donar la fama internacional. En 1833 va estrenar Beatrice di Tenda, amb la que no va obtindre l'èxit esperat i en 1835 va compondre Il Puritani, la seva última obra.
Bellini va ser un artista meticulós. Va compondre per virtuossos del Bel Canto, forma d'expressió Lírica que exigeix gran precissió i agilitat vocal. Donava molta importància a la relació entre música i el text i les seves òperes aconsegueixen gran efecte dramàtic per mitjà de les seves melodies, admirades per la seva peculiar bellessa.



Andrea i Maider

Ortigia (Siracusa)

Temple d'Apol.lo

El temple d'Apol·lo va ser construït al segle VI a.C. La seva importància prové de la seva magnitud i que va ser el primer temple de pedra de la seva època. Tenia 6X17 columnes.
Es manté en peu una planta, una paret i restes de columnes. Les tres estàncies interiors són el opistudomo, el pronemos i la cella.
És el primer centre dòric de Sicília.


Albert i Alex

Duomo (Nuria i Patricia)

Personatges il.lustres

Arquímedes (287-212 a.C.)

Aquest grec de Siracusa va ser un dels científics més importants de tota l’antiguitat i un home de múltiples talents: les matemàtiques, la mecànica, estàtica... Directament o indirectament, podríem dir que ell ha descobert vàries coses, com ara la llei de la palanca, el descobriment del centre de gravetat, el càlcul del número pi, etc., i sobretot el teorema d’Arquímedes: “tot cos submenrgit en un fluid experimenta un impuls cap amunt igual al pes del fluid que desallotja...”. Quan ho va descobrir va sortir al carrer fent el seu crit de guerra: “Eureka!” (ho he trobat!). Va aconseguir defensar Siracusa acusada pels romans. Es diu que va morir perquè un soldat l’atacà mentre estava investigant una demostració matemàtica. La seva tomba es troba a la “Necropolis Grotticelli”.


Marc i David

Salvatore Quasimodo

Salvatore Quasimodo fou un poeta i periodista italià guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1959, exponent del moviment literari hermètic. Va néixer el 20 d'agost de 1901 a la ciutat de Modica, a Sicília. En aquesta ciutat fou on va escriure els seus primers versos. El 1919 la família es traslladà a Roma, on es matricula a la carrera d'enginyeria a la Universitat Politècnica de Roma, però les dificultats econòmiques l'obliguen a realitzar diversos treballs per poder pagar-se els estudis universitaris, que finalment no arribaria a acabar. El 1926 es trasllada a Reggio de Calàbria a l'aconseguir allí una plaça de funcionari aparellador. Posteriorment viu a Milà, freqüentant els cercles literaris d'aquesta ciutat, i esdevenint redactor de la revista "Il Tempo", en la qual se significa com opositor al feixisme. El 1959 li concediren el Premi Nobel de Literatura.

Durant els últims anys de la seva vida va realitzar una activa tasca periodística, publicant nombrosos articles d'opinió en els quals critica àcidament el consumisme de la societat moderna. Mor a la ciutat d'Amalfi, prop de Nàpols, el 14 de juny de 1968.

Valeria i Ainhoa

Museu Paolo Orsi

Aquesta entrada complementarem allo que vam veure al Parc Arqueologic.

dimarts, 11 de maig del 2010

Taller de tir amb arc

El dimarts 11 el professor Paolo ens ha fet una classe de tir amb arc. Tambe ens ha explicat la importancia del domini d'aquesta disciplina per a les civilitzacions antigues. Aixi hem sabut que els tartars han estat els millors arquers de la historia. Els seus arcs estaven fets amb una fusta molt flexible, cosa que feia que poguessin llençar les fletxes a mes distancia amb menys esforç. Tambe ens ha explicat que el secret per augmentar la flexibilitat i tensar l'arc d'Ulises era escalfar abans la fusta. Es l'ull director el que determina si un es dreta o esquerra.
L'Amelia de Benicarlo ens ha fet de traductora i ens ha ajudat a fer els llençaments. Finalment hem fet una competicio i el resultat ha estat el seguent:

Carlotta: 41 punts

David Mellinas: 40 p.

Nicoletta: 38 p.

Andrea Monereo: 36 p.



Andrea, Maider, Marta i David A.

Dia amb les families

El diumenge 9 els alumnes del Puigvert van passar el dia amb les families dels alumnes sicilians que van visitar-los a Barcelona. Aqui teniu llurs croniques d'aquest dia d'acollida.
Maider Martinez:
Ahir, dia 9 de maig, vam anar cadascu amb la seva familia italiana assignada.
Aquesta vegada no va ser com l'altra, sino que varem anar a les seves causes a dinar, sino que uns pares, per una banda , ens van portar a l'Andrea , a la Patricia , a la Nuria i a mi a la casa de la Francesca. Mentre els altres es van anar a la bolera i l'Ainhoa es va quedar a l'hostal perque es trovaba malament.
A la casa rural vam menjar pasta i pollastre. Després, ens vam fer fotos i vam parlar fins fer la digestio.
Mes tard ens van emportar a una vil.la on hi havien un conill, gats, un poni i una cabreta. Quan va arribar la Niccoletta ens vam anar a la platja. Vam estar jugant amb la sorra fins que les italianes ens van deixar unes pedres que pintaven i entre totes vam escriure en una paret i un home ens va cridar l'atencio.
Mes tard, nosaltres i les families vam anar a una gelateria, allà ens vam menjar un gelat , i al acavar-lo vam anar a una plaça, vam fer un tomb i vam tornar a l'hostal.
Andrea Monereo:
El dia 9 de maig, ens vam llevar a les 8:30 i vam esmorçar. Despres ens vam venir a buscar els pares dels nostres companys italians i vam anar la Patricia, la Maider , la Nuria i jo a casa de la Francesca.
Junt amb nosaltres van venir les nostres respectives parelles italianes.
Despres de menjar vam anar a la platja, ens vam mullar els peus i per ultin ens vam menjar un gelat tots junts a la porta de la gelateria.
Patricia Vazquez:
Ahir, dia 9 de maig, marxarem altre cop amb les families de les nostres respectives parelles. Aquesta vegada va ser diferent, a la Maider, l'Andrea , la Nuria i a mi, ens van portar de l'Elissa. Hi vam ser una estona i quan es va ensenyar la seva casa em vaig quedar impressionada, era molt gran!
Despres vam anar a recollir a altres companyes i pujarem a una casa en la muntanya, vam fer una passejada i a continuacio menjarem macarrons i pollastre amb patates. A mi em va agradar moolt i em vaig quedar plena. Despres de menjar anarem a la platja que tenia un aigua molt cristal.lina i em van venir ganes de llençar-me.
A continuacio anarem a menjar un gelat, jo me'l vaig triar d'stracciatela i estava bonissim. Mes tard la Giulia i jo ens reunirem amb la resta a la plaça de Floridia i finalment les families ens van retorar a l'hostal.
Nuria Palacios:
Ens vam aixecar, vam esmorzar i despres ens van venir a buscar els pares dels italians a l'hotel.
Ens van portar a un terreny i allà la Patricia, la Maider i jo vam dinar amb els italians i els seus pares. Hi havia macarrons al forn i pollastre amb patates. Després de dinar vam veure la tele una estona i vam escoltar musica. Mes tard ens van portar a la platja i ens vam fer fotos. A contunuacio ens van convidar a un gelat, i finalment ens van deixar en una plaça. Alla vam estar parlant fins a les 19:45 que ens van portar a l'hotel.
Marc:
Vaig anar ca casa de la Nicoletta i vaig dinar a dos quarts d'una. Vaig estar una estona jugant alla i a les tres vaig anar a casa del Kevin. Alla vaig jugar a la play, a l'ordinador i al skate. Al cap de dues hores vaig anar a casa de la tieta del Kevin i alla vam estar jugant al skate amb el seu cosi: l'Andrea. A les vuit vam anar a sopar davant del col.legi i despres em van regalar una gorra. Per finalitzar vam anar a prendre un gelat.
David:
Em van venir a buscar a tres quarts i cinc d'onze i vam anar amb l'Andrea, la Chiara, la valeria i els pares de l'Andrea i la Chiara. Vam anar a fer un tomb per Siracusa i vam veure i vam veure en directe un espectacle de bike trial, vam entrar en una esglesia. Vam anar a casa l'Andrea a dinar. Despres vam estar una estona a l'ordinador, depres vam anar a jugar a futbol. En acabat vam anar a casa la Chiara i a la bolera. En acabat de la bolera vam anar a sopar. Despres ens van portar al hostal.
Alex:
Em van venir a buscar a dos quarts i nou d'onze. Vam anar a casa del Kevin, vam deixar les coses i vam fer un tomb. Despres ens vam submergir al meravellos mon de la play mentre anavem arribant els familiars del Kevin. Varem dinar a dos quarts de dues i vam anar a jugar amb el skate. Despres va venir l'Andrea, el Marc, l'Albert i el Paolo a jugar a la play. A les cinc el pare del Kevin ens va portar al port i vam menjar un gelat. Mes tard vam anar a fer un tomb, i el Marc i jo vam anar a casa del Kevin. Vam estar jugant molta estona, vam anar amb el cosi del Kevin a casa de la seva tieta. Alla vam estar jugant i menjant fruits, fins les vuit. Despres vam anar a sopar en una hamburgeseria: i ens vam prendre un iogurt.
Albert:
Em van venir a recollir a l'hotel a dos quarts d'onze. Vam anar a veure una cursa de motos amb l'Andrea, el seu pare i el seu amic Paolo. Vam arribar a casa seva a la una. Vam dinar peix espasa, llagostins... Mentre menjavem vam veure la sortida de formula u i vam anar a casa del Kevin depres. Vam jugar a la play i a l'ordinador. Ales cinc vam anar a fer un tomb per Sicilia. Vam anar al port i vam menjar gelat. Despres me'n vaig anar a jugar a futbol amb l'Andrea i en Paolo i despres vama anar a sopar una saltxitxa. Finalment em van portar a l'hostel.

Neapolis

L'amfiteatre
L'amfiteatre era un edifici public romà per acollir espectacles i jocs. La seva forma és el.liptica.
Altres edificis publics romans son:
1) el teatre, que és semicircular i acull representacions i
2) el circ on es feien carreres i tenia forma el.liptica.
La cavea o grades es divideixen en tres parts:
1) inferior, destinada a allotjar els senadors i alts càrrecs de la diplomàcia romana,
2) mitja, pels plebells i
3) superior per les dones i els carents de drets.


Albert i Alex

Teatre grec
El teatre grec de Siracusa és un dels majors del mon. La cavea té un diàmetre de 138,6 m i originalment tenia 67 graons, la majoria tallats en la pedra. Ha patit diverses reformes importants, una al segle III a.C. i l'altra a l'època romana.




David i Marc


Tomba d'Arquimedes
Té una façana monumental formada per dos columnes encaixades i un fronto. Té dos ordres de nitxos destinats a l'allotjament de les urnes cineràries. Cicero descriu que la veritable tomba del cientific fou contrassenyada per una columna guarnida amb l'original configuracio d'una esfera amb el cilindre circumscrit.



Nuria, Valeria i Ainhoa

L'orella de Dioniso
Diuen que el tira Doiniso des de fora podia escoltar cada paraula que deien els seus pressoners. Es troba a prop del teatre a una profunditat de 45 m. Te una profunditat de 65 m, una amplada variable entre 5 i 11 m i una alçada de 23 m.
En l'occident de la ciutat es troben les necropolis. La mes antiga es coneix com Contrada Fusco. Hi ha molts quadres antics amb motius rupestres, algunes tombes i hipogees romanes i bizantines.

L'ara de Hiero II
Es un dels majors altars del mon grec. Te capacitat per sacrificar 450 braus.



Andrea, Maider i Patricia






dilluns, 10 de maig del 2010

Siracusa

La ciutat antiga

La poblacio de Siracusa inicialment es va instalar a l’illa d’ Ortigia, pero despres es va expandir a terra ferma i el centre urba es va constituir per tres nuclis diferenciats: Ortigia, Akradina i Neapolis.

Ortigia, que significa illa de les perdius, era antigament una illa en la que es van instal.lar els colons grecs. Tenia dos ports naturals, un petit destinat a les naus militars i el gran al trafic comercial. Aviat l’illa va quedar comunicada amb terra ferma a traves d’un terraple artificial que fou substituit per un pont.Tenia un manantial d’aigua dolça que fluia quasi al nivell del mar i que garantitzava el proveiment d’aigua. Aquest fou anomenat manantial Aretusa, nom d’una nimfa que per fugir dels requeriments amorosos d’Orfeu fou transformada en una font per la deessa Artemis. A Ortigia es poden visitar el Temple d’Apol.lo, el Temple d’Atena –que sembla que es conserva a l’interior del Duomo- i d’altres construccions importants.

Temple d'Apol.lo

Ainhoa

L’Akradina es un barri situat en terra ferma front a Ortigia. Abans era la ciutat romana al cor de la qual hi havia l’agora (on es creuaven el Decomanus i el Cardo) que estava envoltada per un portic amb columnes. Ara aquest agora es el conegut Foro Siracusa.

Valeria

La Neapolis o “Ciutat Nova” es el barri situat al nord d’Akradina. Es tracta d’una ampliacio urbanistica de Gelon encara que tambe hi podem trobar monuments com l’amfiteatre, el mes gran de Sicilia.

Nuria

Historia de Siracusa

Una mica d'historia

Abans de l’arribada dels grecs hi havia a l’illa d’Ortigia un grup de poblacio indigena que mantenia contactes amb els grecs. Siracusa (734-733 aC) va ser una ciutat fundada per un grup de colons corintis. Des de principis del segle V aC fou governada pels tirans de Gela. En aquesta epoca va creixer urbanisticament i es va convertir en una de les primeres potencies politiques i militars de Sicilia. Posteriorment es va establir un govern democratic dirigit per Hermocrates.

Posteriorment, Siracusa va formar part del domini roma i va gaudir d’una prosperitat considerable. Despres va patir els atacs dels pobles barbars i finalment fou conquerida pels arabs (878-879).

Ainhoa, Valeria i Nuria

diumenge, 9 de maig del 2010

Sicilia (historia)

Un passeig per la seva historia
El nom de Sicilia deriva dels antics pobles que l’ habitaren, els siculs i els sicans. Tambe se la va anomenar Trinacria, en al.lusio a la seva forma de triangle. Pel fet de trobar-se al centre de la Mediterrania ha estat un lloc on s’hi han instal-lat molts pobles i que ha patit moltes invasions. Tambe ha esdevingut un centre cultural de gran importancia.
Al segle VIII aC fou colonitzada pels grecs, que varen fundar moltes colonies a l'illa i la varen anomenar Magna Grecia. Siracusa va ser una de les mes importants.

Temple de la Concordia. Agrigento

Els romans tambe van conquerir Sicilia, que es va convertir en provincia romana i que era coneguda com el graner de Roma, perque la proveia de cereals.

Provincia romana de Sicilia

Sicilia va ser provincia de Roma fins al segle V. Amb la caiguda de l’Imperi Roma va patir la invasio dels pobles barbars. A meitat del segle VI fou incorporada a l’Imperi Bizanti. A partir del segle VIII va patir atacs dels musulmans que finalment van conquerir-la a finals del segle IX. Els musulmans varen mantenir el seu poder durant dos segles.

Albert, David, Alex i Marc

Sicilia (dades)

Algunes dades


L'illa de Sicilia te una forma triangular. Esta separada de la Peninsula Italica per l'estret de Messina. Es una illa d'origen volcanic amb alguns volcans actius com l'Etna, Volcano, etc.

Banyada per la Mediterrania, al nord li arriba el mar Tirreno i al sudest es troba el canal de Malta. La seva xarxa fluvial esta formada per nombrosos rius que son de poc cabal.

El clima es calid, les precipitacions escasses i l'agricultura es un dels seus principals recursos economics.
Maider, Andrea i Patricia

De l'aeroport de El Prat a Siracusa

06/05/2010
Hem viatjat a Sicilia 10 alumnes de 2n d'ESO: 6 noies i 4 nois, acompanyats per dues professores. Ens varem trobar a l'aeroport de El Prat a dos quarts de dues per tal de facturar les maletes. Ens vam fer unes fotos de grup i ens vam acomiadar de les families. A continuacio vam passar el control de seguretat de l’aeroport, on ens van fer treure fins i tot les sabates. Superada aquesta prova, vam anar a la porta d’embarcament a esperar fins que vam entrar a l’avio.

Vam seure als nostres seients i poc despres ens vam enlairar rumb a Catania, a l’illa de Sicilia. El viatge va durar dues hores.

Alguns de nosaltres mai haviem anat en avio. Al principi estavem una mica nerviosos, pero a poc a poc ens vam tranquilitzar i vam fer algunes fotos.

En arribar a l’aeroport de Fontana Rossa a Catania baixarem de l’avio i recollirem les maletes. A la sortida ens esperava un senyor amb un cartell on posava “IES Dr. Puigvert”. Era el conductor del minibus que ens va portar fins al nostre hostal a Siracusa. El trajecte va durar una hora, ja que Catania es troba a uns 60 quilometres de Siracusa.

Lol Hostel

Vam pujar a les nostres habitacions i vam deixar les maletes. Al cap de mitja hora varem sortir a buscar un lloc per sopar.
Vam anar a un restaurant tipic sicilia i menjarem antipasti i pasta. De retorn a l'hostal vam trobar una gelateria artesanal i vam menjar gelats.


Albert, David, Alex i Marc

dissabte, 8 de maig del 2010

De Barcelona a Sicilia

06/05/2010 - 16/05/2010
El nostre Projecte Comenius es troba ara en la fase de mobilitat de l'alumnat de Barcelona a Sicilia.
Iniciem aquest bloc des de la ciutat de Siracusa. Hem de fer servir un ordinador amb teclat dissenyat "a la italiana". Per aquest motiu trobareu a faltar l'accentuacio grafica en els nostres textos. En arribar novament a Barcelona, ja farem les oportunes correccions.