dilluns, 21 de juny del 2010

Ragusa-Ibla

La ciutat

Ragusa és una petita ciutat al sud de Sicília, té uns 70.000 habitants i està situada sobre una colina.
Al 1693 la ciutat va quedar devastada a causa d'un terratrèmol que va matar a un 5.000 habitants. Després d'aquesta catàstrofe, la ciutat va ser reconstruïda i en aquesta reconstrucció es van fer molts edificis del Barroc Tardà. La major part de la població va marxar al nou assentament, el municipi de Ragusa Superiore. A l'anterior municipi li van dir Ragusa Inferiore. Les dues ciutats van quedar separades fins l'any 1926, quan es van unir per constituir la capital provincial en compte de Modica.
Adalt de tot hi ha el vell castell que ara és una universitat.
Té moltíssimes esglèsies, exactament 43.

Patricia

Castell de Donnafugatta

Aquest palau va ser construït al segle XVIII sense cap estil arquitectònic concret. La família que hi vivia es deia Donna Fugata, que vol dir dona segrestada (nom d'ascendència àrab, ja que dona prové de la paraula aigua). Dona és un topònim molt extès en aquestes terres.
El palau ocupa una superfície de 2500 metres quadrats i té 122 habitacions. Les sales més importants són la dels miralls, decorada amb teles, la sala de demostració d'armes, decorada amb emblemes molt importants per a les famílies sicilianes, la gal·leria d'art, la sala de música, la biblioteca...
El jardí que hi ha al voltant es de 8 hectàrees i s'hi poden trobar un temple, un laberint i una gruta artificial, entre d'altres coses.

Patricia i Nuria

Noto

La Catedral (Duomo di Noto)

La construcció de la magnífica basílica barroca va començar al segle XVIII, a continuació de la reconstrucció després del terratrèmol de 1693. Segles més tard va ser reconstruïda i es van fer diversos canvis, com ara la decoració de la nau i l'absis. El sostre original de la nau va llançar amb una pesada llosa de formigó que va ser probablement una de les causes secundàries de la caiguda de 1996.

La nit del 13 de març de 1996, a causa d'un greu defecte de fabricació dels pilars de la nau (ple de pedres de riu en lloc de blocs de pedra al quadrat) va fer que un dels pilars de la dreta de l'església caiges.

El gener de 2000 van començar els treballs de restauració. Inicialment, els nous molls van ser reconstruïts conservant la forma i característiques dels originals, però sense els defectes que havia decretat el col·lapse de la basílica. La reconstrucció es realitza amb els mateixos materials i utilitzant les mateixes tècniques del segle XVIII, però amb materials mes resistents als terratrèmols.

Arquitectura

La façana de pedra sorrenca és un meravellós exemple de barroc tardà. Es troba al cim d'una escala grandiosa feta de tres vols de tornada al segle XVIII remodelada al segle XIX. El frontal està tancada per dues grans torres i està coronat per estàtues del segle XVIII. En primer ordre, flanquejat per esveltes columnes corínties, hi ha tres portals magnífics. L'interior ampli i lluminós consta de tres naus amb capelles laterals revestits barroca i admiració per la seva senzillesa.

Valeria i Ainhoa

dimarts, 1 de juny del 2010

Modica

Catedral de San Giorgio

La catedral de sant Giorgio és una gran catedral barroca, dedicada a Sant Jordi, patró de la ciutat. Encara que la catedral va ser reconstruïda després del sisme de 1693, les seves arrels es remunten a l'Edat Mitjana. Si la ciutat de Noto és reconeguda universalment com a capital del barroc de la Sicília sud-oriental, la catedral de Sant Jordi (Duomo di San Giorgio) a Modica ve sovint assenyalat com el monument símbol de l'estil arquitectònic tardo-barroc d'aquest extrem d'Itàlia. L'historiador d'art Maurizio Fagiolo dell'Arca ha declarat que aquesta església podria ser inscrita entre les set meravelles del món barroc.
La presència d'una església en aquest lloc s'assenyala en documents de l'arxiu parroquial, comprenent fins i tot documents de la cancelleria papal, a partir del voltant de l'any 1150, però versemblantment la seva primera edificació s'hauria, com el Sant Jordi de Paterna, directament al comte Roger de Altavilla, a partir de la definitiva expulsió dels àrabs de Sicília, entorn de l'any 1090.
La imponent façana amb torre va ser construïda a partir de l'any 1702 i completada, en el coronament final, només l'any 1834. Una escenogràfica escalinata de 164 esglaons, datada de l'any 1818, condueix als cinc portals del temple. La part de l'escalinata sota el carrer es va projectar el 1874 per l'arquitecte Alessandro Cappellani Judica. Misteriós roman el nom de l'autor del projecte original del segle XVIII de la façana, encara que els estudiosos pensen, considerant fins i tot la llarga durada dels treballs, que es va produir una reelaboració contínua de l'obra dels millors arquitectes del segle XVIII illenc, entre ells Rosario Gagliardi i Paolo Labisi cap a la meitat del segle, segurament coneixedors no superficials de l'estil barroc italià i fins i tot europeu.
A l'interior de l'església, dedicada als màrtirs Sant Jordi i Hipòlit, es poden admirar un grandiós òrgan amb 4 teclats, 130 registres i 5000 tubs, en perfecte funcionament, de finals del segle XIX, una pintura de l'escola toscana, La Asumpta del manierista tardà Filippo Paladini (1610), una deliciosa pintura naïf en fusta, la Nativitat de Carlo Cane, del segle XVI, una estupenda estàtua de marbre, la Verge de la Neu del taller de Mancini i Berrettaro, de 1511, el grandiós políptic de l'altar major, compost de 10 taules, pintades potser per Girolamo Alibrandi el 1513, i que representa escenes de la Sagrada Família i de la vida de Jesús, des del seu naixement fins a la Resurrecció i Ascensió, a més de dos requadres amb iconografies dels dos sants cavallers, Sant Jordi que derrota el drac, i Sant Martí que divideix el seu propi mantell amb Jesús, que se li presenta vestit de pobre.


Alex i Albert