dilluns, 21 de juny de 2010

Ragusa-Ibla

La ciutat

Ragusa és una petita ciutat al sud de Sicília, té uns 70.000 habitants i està situada sobre una colina.
Al 1693 la ciutat va quedar devastada a causa d'un terratrèmol que va matar a un 5.000 habitants. Després d'aquesta catàstrofe, la ciutat va ser reconstruïda i en aquesta reconstrucció es van fer molts edificis del Barroc Tardà. La major part de la població va marxar al nou assentament, el municipi de Ragusa Superiore. A l'anterior municipi li van dir Ragusa Inferiore. Les dues ciutats van quedar separades fins l'any 1926, quan es van unir per constituir la capital provincial en compte de Modica.
Adalt de tot hi ha el vell castell que ara és una universitat.
Té moltíssimes esglèsies, exactament 43.

Patricia

Castell de Donnafugatta

Aquest palau va ser construït al segle XVIII sense cap estil arquitectònic concret. La família que hi vivia es deia Donna Fugata, que vol dir dona segrestada (nom d'ascendència àrab, ja que dona prové de la paraula aigua). Dona és un topònim molt extès en aquestes terres.
El palau ocupa una superfície de 2500 metres quadrats i té 122 habitacions. Les sales més importants són la dels miralls, decorada amb teles, la sala de demostració d'armes, decorada amb emblemes molt importants per a les famílies sicilianes, la gal·leria d'art, la sala de música, la biblioteca...
El jardí que hi ha al voltant es de 8 hectàrees i s'hi poden trobar un temple, un laberint i una gruta artificial, entre d'altres coses.

Patricia i Nuria

Noto

La Catedral (Duomo di Noto)

La construcció de la magnífica basílica barroca va començar al segle XVIII, a continuació de la reconstrucció després del terratrèmol de 1693. Segles més tard va ser reconstruïda i es van fer diversos canvis, com ara la decoració de la nau i l'absis. El sostre original de la nau va llançar amb una pesada llosa de formigó que va ser probablement una de les causes secundàries de la caiguda de 1996.

La nit del 13 de març de 1996, a causa d'un greu defecte de fabricació dels pilars de la nau (ple de pedres de riu en lloc de blocs de pedra al quadrat) va fer que un dels pilars de la dreta de l'església caiges.

El gener de 2000 van començar els treballs de restauració. Inicialment, els nous molls van ser reconstruïts conservant la forma i característiques dels originals, però sense els defectes que havia decretat el col·lapse de la basílica. La reconstrucció es realitza amb els mateixos materials i utilitzant les mateixes tècniques del segle XVIII, però amb materials mes resistents als terratrèmols.

Arquitectura

La façana de pedra sorrenca és un meravellós exemple de barroc tardà. Es troba al cim d'una escala grandiosa feta de tres vols de tornada al segle XVIII remodelada al segle XIX. El frontal està tancada per dues grans torres i està coronat per estàtues del segle XVIII. En primer ordre, flanquejat per esveltes columnes corínties, hi ha tres portals magnífics. L'interior ampli i lluminós consta de tres naus amb capelles laterals revestits barroca i admiració per la seva senzillesa.

Valeria i Ainhoa

dimarts, 1 de juny de 2010

Modica

Catedral de San Giorgio

La catedral de sant Giorgio és una gran catedral barroca, dedicada a Sant Jordi, patró de la ciutat. Encara que la catedral va ser reconstruïda després del sisme de 1693, les seves arrels es remunten a l'Edat Mitjana. Si la ciutat de Noto és reconeguda universalment com a capital del barroc de la Sicília sud-oriental, la catedral de Sant Jordi (Duomo di San Giorgio) a Modica ve sovint assenyalat com el monument símbol de l'estil arquitectònic tardo-barroc d'aquest extrem d'Itàlia. L'historiador d'art Maurizio Fagiolo dell'Arca ha declarat que aquesta església podria ser inscrita entre les set meravelles del món barroc.
La presència d'una església en aquest lloc s'assenyala en documents de l'arxiu parroquial, comprenent fins i tot documents de la cancelleria papal, a partir del voltant de l'any 1150, però versemblantment la seva primera edificació s'hauria, com el Sant Jordi de Paterna, directament al comte Roger de Altavilla, a partir de la definitiva expulsió dels àrabs de Sicília, entorn de l'any 1090.
La imponent façana amb torre va ser construïda a partir de l'any 1702 i completada, en el coronament final, només l'any 1834. Una escenogràfica escalinata de 164 esglaons, datada de l'any 1818, condueix als cinc portals del temple. La part de l'escalinata sota el carrer es va projectar el 1874 per l'arquitecte Alessandro Cappellani Judica. Misteriós roman el nom de l'autor del projecte original del segle XVIII de la façana, encara que els estudiosos pensen, considerant fins i tot la llarga durada dels treballs, que es va produir una reelaboració contínua de l'obra dels millors arquitectes del segle XVIII illenc, entre ells Rosario Gagliardi i Paolo Labisi cap a la meitat del segle, segurament coneixedors no superficials de l'estil barroc italià i fins i tot europeu.
A l'interior de l'església, dedicada als màrtirs Sant Jordi i Hipòlit, es poden admirar un grandiós òrgan amb 4 teclats, 130 registres i 5000 tubs, en perfecte funcionament, de finals del segle XIX, una pintura de l'escola toscana, La Asumpta del manierista tardà Filippo Paladini (1610), una deliciosa pintura naïf en fusta, la Nativitat de Carlo Cane, del segle XVI, una estupenda estàtua de marbre, la Verge de la Neu del taller de Mancini i Berrettaro, de 1511, el grandiós políptic de l'altar major, compost de 10 taules, pintades potser per Girolamo Alibrandi el 1513, i que representa escenes de la Sagrada Família i de la vida de Jesús, des del seu naixement fins a la Resurrecció i Ascensió, a més de dos requadres amb iconografies dels dos sants cavallers, Sant Jordi que derrota el drac, i Sant Martí que divideix el seu propi mantell amb Jesús, que se li presenta vestit de pobre.


Alex i Albert

dimecres, 12 de maig de 2010

Comiat dels alumnes de Floridia

El dimecres 12 de maig a la tarda ens hem acomiadat dels nostres companys de Floridia. En breu us farem una cronica amb fotografies.

El dimecres dotze, era l'últim dia qe ens vèiem amb els italians, i ells van decidir fer-nos un comiat.A la tarda vam anar cap a l'institut i allà ens van preparar una presentació en power point sobre l'alimentació, la dieta mediterrània, les vitamines... Després d'estar una bona estona veient el power point ens van fer uns "squetches" en els que els alumnes italians dialogaven sobre l'alimentació i ens donàven consells sobre quins aliments devíem de menjar.
Més tard ens van fer uns balls i un rap on discutien quins aliments eren bons per la salut, quins no, les conseqüències que comportava menjar malament...
Per últim ens van fer un berenar amb pastissos, creppes, dolços típics... Va volar tot en dos segons.
Després ens vam acomiadar de tots i ens vam fer algunes fotos de record.

Maider

Catania

El dimecres 12 de maig hem visitat la ciutat de Catania.

U Liotru (Marc i David)

Duomo

La Plaça del Duomo és la plaça principal de la ciutat de Catània. En ella conflueixen tres dels carrers més importants de la ciutat:la Via Etnea, Via Garibaldi i Via Vittorio Emanuele, que creua d'est a oest. Al costat est de la plaça hi ha la Catedral de Santa Àgata, patrona de la ciutat i al centre trobem el que és el símbol de Catània, és a dir, la Font de l'Elefant, un afont de marbre amb un oblesic que sosté una estàtua que representa un elefant de pedra de lava.


Albert i Alex

Palazzo Biscari

El Palazzo Biscari, l'edifici privat més bonic a Catania, és únic en termes d'estructura i decoració. Després del terratrèmol de 1693 que va destruir gairebé tota la ciutat van construir el nou palau a les muralles.
El pati central del palau està envoltat de construccions de diverses èpoques i està dominat per l'escala de cargol central que condueix a la part més important de l'edifici.
Quan nosaltre arribàrem hi havia una visita d'estudiants d'hosteleria i vam poder entrar-hi per gaudir de les precioses estances d'aquest edifici. Aquí podeu veure'n algunes fotografies.


Valeria i Ainhoa

Mercat de la piazza del Duomo

Aquest mercat està situat darrere de la plaça del Duomo. Té moltes parades, sobretot de peixos però també té molta varietat de fruites verdures i carns. Els venedors van cridant els preus dels productes que venen i també et donen a provar els menjars així si t'agraden els pots comprar. Cada seminari (el peix, la carn, etc) té el seu espai en el mercat. Va estar molt agradable visitar-lo, vam tastar l'eriçó de mar i vam menjar unes maduixes boníssimes!




Nuria i Patricia

Piazza Bellini

Es tracta d'una plaça dedicada a Vicenzo Salvatore Carmelo Francesco Bellini, compositor italià. que va néixer a Catania, Regne de les dues Sicilies el 3 de Novembre de 1801 i va morir a Puteaux França el 23 de Setembre de 1835. Es va educar al conservatori de música de Nàpols, on va estudiar armonia, contrapunt i composició. Va compondre música sacra (motetes, mises..) i de cambra, però ès l'opera el gènere musical que li va donar la fama. Quan va estrenar la seva primera ópera, Adelson e Salvini (1825), va atreure l'atenció de Domenico Barbaja, director del teatre de l'Òpera de San Carlo de Nàpols y de la Scala de Milà. Barbaja li va encarregar compondre Bianca e Gerardo per el Teatre San Carlo en 1826 e Il pirata per Escala de Milà en 1827. Ambdues van tenir un gran èxit així com La Strainiera 1829 e I Capuletti e Montcchi (1830). En 1831, l'estrena de dues de les seves òperes més populars, La Sonnambula i la seva obra maestra Norma, li van donar la fama internacional. En 1833 va estrenar Beatrice di Tenda, amb la que no va obtindre l'èxit esperat i en 1835 va compondre Il Puritani, la seva última obra.
Bellini va ser un artista meticulós. Va compondre per virtuossos del Bel Canto, forma d'expressió Lírica que exigeix gran precissió i agilitat vocal. Donava molta importància a la relació entre música i el text i les seves òperes aconsegueixen gran efecte dramàtic per mitjà de les seves melodies, admirades per la seva peculiar bellessa.



Andrea i Maider

Ortigia (Siracusa)

Temple d'Apol.lo

El temple d'Apol·lo va ser construït al segle VI a.C. La seva importància prové de la seva magnitud i que va ser el primer temple de pedra de la seva època. Tenia 6X17 columnes.
Es manté en peu una planta, una paret i restes de columnes. Les tres estàncies interiors són el opistudomo, el pronemos i la cella.
És el primer centre dòric de Sicília.


Albert i Alex

Duomo (Nuria i Patricia)

Personatges il.lustres

Arquímedes (287-212 a.C.)

Aquest grec de Siracusa va ser un dels científics més importants de tota l’antiguitat i un home de múltiples talents: les matemàtiques, la mecànica, estàtica... Directament o indirectament, podríem dir que ell ha descobert vàries coses, com ara la llei de la palanca, el descobriment del centre de gravetat, el càlcul del número pi, etc., i sobretot el teorema d’Arquímedes: “tot cos submenrgit en un fluid experimenta un impuls cap amunt igual al pes del fluid que desallotja...”. Quan ho va descobrir va sortir al carrer fent el seu crit de guerra: “Eureka!” (ho he trobat!). Va aconseguir defensar Siracusa acusada pels romans. Es diu que va morir perquè un soldat l’atacà mentre estava investigant una demostració matemàtica. La seva tomba es troba a la “Necropolis Grotticelli”.


Marc i David

Salvatore Quasimodo

Salvatore Quasimodo fou un poeta i periodista italià guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1959, exponent del moviment literari hermètic. Va néixer el 20 d'agost de 1901 a la ciutat de Modica, a Sicília. En aquesta ciutat fou on va escriure els seus primers versos. El 1919 la família es traslladà a Roma, on es matricula a la carrera d'enginyeria a la Universitat Politècnica de Roma, però les dificultats econòmiques l'obliguen a realitzar diversos treballs per poder pagar-se els estudis universitaris, que finalment no arribaria a acabar. El 1926 es trasllada a Reggio de Calàbria a l'aconseguir allí una plaça de funcionari aparellador. Posteriorment viu a Milà, freqüentant els cercles literaris d'aquesta ciutat, i esdevenint redactor de la revista "Il Tempo", en la qual se significa com opositor al feixisme. El 1959 li concediren el Premi Nobel de Literatura.

Durant els últims anys de la seva vida va realitzar una activa tasca periodística, publicant nombrosos articles d'opinió en els quals critica àcidament el consumisme de la societat moderna. Mor a la ciutat d'Amalfi, prop de Nàpols, el 14 de juny de 1968.

Valeria i Ainhoa