Catania

El dimecres 12 de maig hem visitat la ciutat de Catania.

U Liotru (Marc i David)

Duomo

La Plaça del Duomo és la plaça principal de la ciutat de Catània. En ella conflueixen tres dels carrers més importants de la ciutat:la Via Etnea, Via Garibaldi i Via Vittorio Emanuele, que creua d'est a oest. Al costat est de la plaça hi ha la Catedral de Santa Àgata, patrona de la ciutat i al centre trobem el que és el símbol de Catània, és a dir, la Font de l'Elefant, un afont de marbre amb un oblesic que sosté una estàtua que representa un elefant de pedra de lava.

Albert i Alex

Palazzo Biscari

El Palazzo Biscari, l'edifici privat més bonic a Catania, és únic en termes d'estructura i decoració. Després del terratrèmol de 1693 que va destruir gairebé tota la ciutat van construir el nou palau a les muralles.
El pati central del palau està envoltat de construccions de diverses èpoques i està dominat per l'escala de cargol central que condueix a la part més important de l'edifici.
Quan nosaltre arribàrem hi havia una visita d'estudiants d'hosteleria i vam poder entrar-hi per gaudir de les precioses estances d'aquest edifici. Aquí podeu veure'n algunes fotografies.

Valeria i Ainhoa

Mercat de la piazza del Duomo

Aquest mercat està situat darrere de la plaça del Duomo. Té moltes parades, sobretot de peixos però també té molta varietat de fruites verdures i carns. Els venedors van cridant els preus dels productes que venen i també et donen a provar els menjars així si t'agraden els pots comprar. Cada seminari (el peix, la carn, etc) té el seu espai en el mercat. Va estar molt agradable visitar-lo, vam tastar l'eriçó de mar i vam menjar unes maduixes boníssimes!

Nuria i Patricia

Piazza Bellini

Es tracta d'una plaça dedicada a Vicenzo Salvatore Carmelo Francesco Bellini, compositor italià. que va néixer a Catania, Regne de les dues Sicilies el 3 de Novembre de 1801 i va morir a Puteaux França el 23 de Setembre de 1835. Es va educar al conservatori de música de Nàpols, on va estudiar armonia, contrapunt i composició. Va compondre música sacra (motetes, mises..) i de cambra, però ès l'opera el gènere musical que li va donar la fama. Quan va estrenar la seva primera ópera, Adelson e Salvini (1825), va atreure l'atenció de Domenico Barbaja, director del teatre de l'Òpera de San Carlo de Nàpols y de la Scala de Milà. Barbaja li va encarregar compondre Bianca e Gerardo per el Teatre San Carlo en 1826 e Il pirata per Escala de Milà en 1827. Ambdues van tenir un gran èxit així com La Strainiera 1829 e I Capuletti e Montcchi (1830). En 1831, l'estrena de dues de les seves òperes més populars, La Sonnambula i la seva obra maestra Norma, li van donar la fama internacional. En 1833 va estrenar Beatrice di Tenda, amb la que no va obtindre l'èxit esperat i en 1835 va compondre Il Puritani, la seva última obra.

Bellini va ser un artista meticulós. Va compondre per virtuossos del Bel Canto, forma d'expressió Lírica que exigeix gran precissió i agilitat vocal. Donava molta importància a la relació entre música i el text i les seves òperes aconsegueixen gran efecte dramàtic per mitjà de les seves melodies, admirades per la seva peculiar bellessa.

Andrea i Maider